La vida tranquil·la i relaxada del Buck, un gos domèstic que ha nascut en una casa benestant, canvia radicalment d?un dia per l?altre quan uns buscadors d?or sense escrúpols el segresten de la casa del jutge Miller a Califòrnia i se l?emporten a les terres inhòspites i glaçades de l?Àrtic. El negoci de l'or exigeix gossos forts i intel·ligents com ell, capaços d'arrossegar els trineus. Comencen així una colla de dramàtiques aventures i, poc a poc, el Buck sentirà néixer en ell l'instint que el crida cap al bosc, cap als llops, cap als seus germans salvatges.
?Jack London ens va ensenyar una terra inhòspita i llunyana amb les paraules precises, amb imatges i personatges inoblidables?, Norman Mailer

?De petita tenia una idea força precisa de com moriria: enverinament per kriptonita, fums tòxics provinents d?una central termonuclear i dejuni forçós per la clausura dins d?un búnquer contra els atacs químics dels russos. En les meves fantasies conspiratives, sempre era culpa dels russos: tenia cinc anys i era el 1989 a Nova York.?
Als sis anys Claudia Durastanti va emigrar a un poble petit del sud d?Itàlia provinent de Brooklyn. Filla de pares sords que van lluitar contra l?aïllament bastint una relació passional i conflictiva, i que han triat viure d?esquena a la discapacitat, Durastanti va tenir una infantesa convulsa i fràgil que la va dotar, en canvi, de la capacitat d?arrelar a qualsevol banda, com una planta tossuda. A cavall entre un llibre de memòries, un dietari de viatges i un assaig personal, i amb la tensió i el ritme d?una novel·la convencional, L?estrangera és el relat d?una educació sentimental magnètica i original que salta de les històries d?una família italoamericana al Brooklyn dels anys seixanta a la quasi-distòpica realitat del Londres post-Brexit. Sense dramatismes, amb sentit de l?humor i intel·ligència literària, Durastanti hi explora la memòria i la vida viscuda, els viatges, la família i la sensació permanent de desubicació. I, per sobre de tot, L?estrangera és un homenatge a la família, a les diversitats físiques i a les diferències de classe, una investigació dels diferents tipus de silencis ?el silenci de la sordesa, el silenci de l?immigrant, el silenci d?una noia?
convertida en una declaració d?amor pel llenguatge.

'No llegiu aquest llibre en públic: us farà plorar', Anne Enright
Tot el que no puc dir és un recull d'assajos poderosos i brillants sobre què vol dir i què suposa ser una dona. A través dels textos, Emilie Pine explora el seu passat i les seves experiències vitals per intentar entendre's millor a ella mateixa, per reflexionar sobre quin és el seu paper dins del món que li ha tocat viure i, finalment, per trencar el silenci sobre temes tabú com la infertilitat i l'avortament, els desordres alimentaris o la regla. Als assajos, l'escriptora també parla d'alcoholisme, de feminisme i de violència sexual, dels lligams familiars i la convivència entre germanes, de les pors adolescents i de les pors adultes, que són igual de fosques i autodestructives, i de com la lectura i la vida acadèmica et poden salvar la vida quan sembla que tot està perdut. Emilie Pine escriu amb una prosa precisa i personalíssima, a mig camí entre la dissertació acadèmica, la reflexió íntima i la conversa de barra de bar, que dota el llibre d'una vitalitat i una força poc habituals.
'Honest, punyent i valent', The Sunday Times

Guanyadora del premi National Book Circle Award 2015 «Una de las escriptores nordamericanes més electrificants d'avui en dia [?]. Fusionant el que, en altres mans, podrien ser teories espesses i confessions sentimentals, Nelson crea un llenguatge poderós». Olivia Laing, The Guardian Els argonautes és un llibre inclassificable i inspirador que barreja autobiografia, vida personal i teoria acadèmica i ofereix una reflexió intel·ligent, apassionada i moderna sobre el desig, la identitat i les limitacions i possibilitats de l'amor i del llenguatge. Al cor del llibre, una història d'amor: la relació entre l'autora i l'artista transgènere Harry Dodge, l'enamorament i el sexe, les dificultats per embarassar-se, les injeccions de testosterona i les converses infinites, la complicitat inquebrantable i, finalment, l'embaràs i les complexitats i alegries de formar una família queer. Hereva d'intel·lectuals reputats com Susan Sontag o Roland Barthes, Nelson enllaça la seva pròpia experiència amb una rigorosa exploració de les teories més icòniques sobre sexualitat, gènere, maternitat i matrimoni i converteix aquest assaig contundent i il·luminador en un crit eixordador a favor de la llibertat individual més radical i en una reivindicació imprescindible de l'amor i la importància de tenir cura els uns dels altres.
?A Els Argonauts, Maggie Nelson converteix el fet de "fer públic allò privat" en un somni humit, romàntic i intel·lectual. Un llibre meravellós, atrevit, imaginatiu i ple d'ànima??Kim Gordon, Sonic Youth

'Evocatiu . . . colpidor. . . agut i divertit' Observer
'El revival de la gran Lucia Berlin continua imparable' New York Times
L'any 2016, quan feia més de deu anys que era morta, Lucia Berlin es va convertir en una de les escriptores revelació més celebrades dels últims anys gràcies a la publicació del Manual per a dones de fer feines, un recull pòstum de contes que la va inscriure definitivament entre els noms més destacats de la literatura americana contemporània.
Abans de morir, Lucia Berlin estava treballant en un llibre d'esquetxos autobiogràfics inèdits titulats Benvinguts a casa. El llibre comença l'any 1936, l'any del seu naixement, a Alaska, i acaba prematurament el 1966, al sud de Mèxic; en l'endemig salta d'Alaska a Argentina, de Kentucky a Mèxic, de Nova York a Xile. I en tots els capítols hi trobem el sentit de l'humor, la lluminositat i la calidesa, la tristesa sorda i l'escriptura enlluernadora dels seus contes, i moltes de les anècdotes que li van servir a l'hora d'escriure'ls. Per a aquesta edició, i amb la intenció de completar el llibre i mirar d'omplir els buits que van quedar quan Lucia Berlin va morir, deixant el manuscrit interromput, el seu fill Jeff Berlin ha fet una tria de fotografies i cartes de la seva vida agitada, romàntica i tràgica.

«Quan ets menuda, no t?imagines que res pot anar malament. Lo futur és un bufet lliure infinit, és tot teu, és inabastable, és etern, i morir-te et passarà, però en una altra vida. Hi ha gent que ja ho sap, que ho té fotut, perquè han tingut la mala sort d?haver nascut en un país en guerra o un entorn desfavorable. En este món de merda per desgràcia en tenim milions i milions i milions d?exemples, de xiquets amb un futur complicat. Però no era el meu cas. Jo donava per feta la vida fàcil. La felicitat, potser. Sí, donava la felicitat per segura. A mi, la vida m?aniria de cara.»
Que la vida va de debò la Gina ho descobreix de cop: encara té l'adolescència a prop, i l'edat adulta, amb tots els compromisos, li cau molt lluny. Però un dia es desperta amb una sensació estranya al cos i després de mesos de proves i espases de Dàmocles, li cau a sobre un diagnòstic mèdic greu i inesperat. I necessita començar a prendre decisions.
Escrita amb delicadesa i molt sentit de l'humor, i amb una profunditat sorprenent i il·luminadora, Gina és una novel·la original i poderosa, plena d'una vitalitat molt contagiosa.

Llibre de l'any al Guardian, Sunday Times, Irish Times, Herald Scotland i Mail on Sunday
Guanyador del premi Bord Gáis a la millor novel·la de l'any
Una parella de jubilats, en Gerry i la Stella Gilmore, volen a Amsterdam per passar-hi un cap de setmana llarg amb la intenció de descansar, recuperar energies, visitar museus i, en termes generals, evaluar què en queda, de la seva vida. La seva relació de parella sembla estable, fàcil i sense sorpreses, però durant aquests quatre dies afloren les profundes incerteses que els separen i la distància potser insalvable que han acumulat amb els anys. I quan reapareixen els records d'una època convulsa a la seva Irlanda natal, les coses comencen a ensorrar-se. Bernard MacLaverty és un escriptor excepcional i delicat, d'estil elegant i precís i d'una honestedat fonda, que ens brinda una novel·la tendra, íntima i punyent, una petita joia sobre l'amor que ha patit el pas del temps.
"Vacances d'hivern és una novel?la d'una precisió emocional i una compassió extraordinàries que parla sobre com acceptar, de manera honesta, l'amor i la pèrdua de l'amor, la memòria i el dolor...
Una novel?la enormement ambiciosa escrita per un artista al punt àlgid del seu poder creatiu", Colm Tóibín.
"La prosa de MacLaverty és enganyosament senzilla i gratificantment directa i honesta. Però el tema central d'aquesta novel·la que fa temps que esperàvem ?la resistència i les tensions inherents en l'amor que sobreviu molts anys? és qualsevol cosa menys simple i directa. És el material del qual està feta la vida", Richard Ford.

Guanyadora del Lambda Literary Award i l'Stonewall Book Award de Narrativa LGTB i del Michael L. Printz Award de Narrativa Juvenil.
L'Aristòtil té quinze anys, és introvertit i està sempre enfadat amb el món. En Dante és un setciències que té una manera molt inusual de mirar-se la vida i les persones. Quan tots dos coincideixen a la piscina del barri, no sembla que tinguin massa en comú. En Dante sap nedar i l'Aristòtil, no. En Dante parla molt, i està molt segur d'ell mateix, i l'Ari dubta tota l'estona i li costa explicar les seves coses. En Dante només pensa en llibres, art i poesia, i l'Ari sempre està donant voltes al record del seu germà, a qui pràcticament no coneix perquè fa anys que és a la presó. Tots dos són mexicans, però en Dante és més aviat blanc i l'Ari té la pell fosca i els cabells negres. Però quan comencen a quedar i a passar estones junts, descobreixen que els uneix una amistat especial, la mena d'amistat que et canvia la vida i dura per sempre. I és a través d'aquesta amistat que l'Ari i en Dante aprendran les veritats més importants sobre qui són i les persones que volen ser; aprendran a creure en ells mateixos, a fer-se grans i descobriran, junts, els secrets de l'univers.
"Una exploració tendra i honesta sobre la identitat i la sexualitat, i un record apassionat que l'amor, ja sigui romàntic o familiar, ha de ser lliure, obert i sense complexos", PUBLISHERS WEEKLY

Mirar-nos de cara és una col·lecció d'assajos que Vivian Gornick va publicar als anys noranta i que exploren la lluita diària i incansable de l'escriptora per encarar-se sense sentimentalismes ni malenconia a la seva solitud creixent i al difícil equilibri per mantenir una vida independent i, alhora, establir una profunda connexió amb els altres. Ja sigui caminant pels carrers de Nova York o donant classes a la universitat, aquesta dona urbana, soltera i feminista explora el fet de viure sola, el matrimoni, les limitacions de l'amistat i de la intimitat, repassa les seves experiències dins del moviment feminista i conclou que l'única manera d'arribar a l'autoconeixement veritable és implicant-nos a fons amb el món que ens envolta. Sempre crítica amb ella mateixa i sense pèls a la llengua, amb una prosa afilada i intel·ligent i una honestedat innegociable, Vivian Gornick ens posa davant del mirall i ens convida a qüestionar-nos les nostres tries, opcions i renúncies vitals per arribar a entendre'ns i conèixer-nos de la millor manera possible.

Final és el sisè i últim volum del sextet La meva lluita, una obra intensa i ambiciosa d'una honestedat colpidora que ha atrapat a milers de lectors arreu del món. Amb el rigor despietat que el caracteritza, Knausgård reflexiona sobre la vida i la mort, l'amor
i la literatura; sobre la pressió de l'èxit i les seves conseqüències, sovint devastadores, i sobre el mal que han causat a les persones que l'envolten ?amics, família, ex-parelles? els primers llibres de la sèrie. En aquest últim volum, l'autor tambe hi explora el vincle entre escriptura i realitat, i la relació d'un escriptor amb ell mateix, les seves ambicions, dubtes i fragilitats.
Amb La meva lluita, una obra profunda i enlluernadora, Knausgård ha creat una història universal sobre les petites batalles del dia a dia amb què tots ens trobem al llarg de la vida, i ha explorat, exposant-se tant a ell mateix com als qui l'envolten, els límits entre vida pública i vida privada i íntima.